EL CASAL

​El Casal, sempre ha acollit activitats i iniciatives culturals i familiars.

 

El Casal, malanomenat durant aquest temps l’Escarola, nasqué amb la voluntat d’unir els obrers i els amos en els cercles catòlics. El primer Centre Moral, datat del 1890, que ja organitzava els Pastorets i alguna que altra obra teatral, estava situat a la casa de Can Puig, al carrer Francesc i Benet Artigas números 7, 9 i 11. L’entitat, a l’any 1905, ja disposava de cinema; just al mateix moment que La Massa. L’activitat d’aquest primer Casal fou molt fructífera durant aquest període, però es veié afectada per la vaga de Can Manyer del 1915 i aquesta quedà aturada.

 

Posteriorment, l’any 1924 el “Centre Catòlic de Sant Josep” s’instal·là als magatzems d’en Corbera situats a la Baixada de la Font de la Teula. Val a dir també que, a l’any 1921, els propietaris de la casa on actualment es troba el Casal entraren en bancarrota i hagueren de marxar de la vila. La casa fou comprada per la parròquia i s’hi instal·laren unes escoles. En el moment en què es crearen les noves escoles a l’entrada del poble, cap a mitjans dels vint, la casa es destinà a acollir aquest nou casal. El 8 de desembre del 1927 s’inaugurà oficialment el nou local amb la representació dels Pastorets.

 

Les seves activitats foren molt diverses: teatre, orfeons, esbart, caramelles, bàsquet, excursionisme, edicions de revistes, cursos, borsa de treball, mutualitat, cinema, seu d’Acció Catòlica...

 

Durant la República, igual que moltes organitzacions, organitzava els seus propis actes de Festa Major. L’any 1934, l’entitat prengué el nom de Casal Popular i de la Catequística de Sant Genís de Vilassar. Durant aquest període també fou la seu del grup de Sant Genís de la FJC. Aquest grup, a banda de les seves activitat de caire moralista, destacà molt amb el bàsquet, formant fins i tot un equip que arribà a competir en diversos campionats del moment.

 

Degut a la seva tendència catòlica, durant aquest període revolucionari i de guerra els locals foren confiscats i destinats a la realització d’assemblees i mítings. Posteriorment, fou ben vista pel règim i pogué reprendre la seva activitat amb certa normalitat. En el moment en que arribava el final de la dictadura, les seves activitats proliferaren. A banda de les representacions teatrals, se li afegiren l’educació en el lleure, es recuperà el cant coral i començà a esdevenir seu de l’emergent sentiment progressista de la vila, tant a nivell nacional com social. A data d’avui, manté encara força el lligam parroquial, és la seu del Club d’Esplai i de la coral Mareny. Darrerament se n’ha restaurat el teatre.